|
|
 |
|
 |
| |
 |
| |
- L'empresa està creixent, les vendes augmenten, la càrrega de treball és més gran i les complicacions també. L'equip financer estava bé, però ara amb els mercats internacionals, es compliquen les negociacions, els problemes de comunicació i sobretot el cobrament. Tot es complica i a sobre l'anglès financer no està al 100%. Cal incorporar un director financer, però la despesa és massa alta i no sabem si el creixement es consolidarà.
- L'empresa té un director financer d'alt nivell, però donada l'expansió, cada vegada està assumint més funcions de direcció general, i hi ha importants projectes en l'àrea financera que estan quedant endarrerits. A sobre ara ve la reforma del Pla General Comptable, i ja no hi ha possibilitat d'assumir més canvis.
- El director financer està de baixa per malaltia, maternitat o accident. Tornarà, però mentrestant es fa imprescindible comptar amb un assessorament amb la suficient experiència i coneixements per a seguir dirigint el departament financer. L'empresa necessita un director financer de forma temporal.
- Es tracta d'establir una filial a Espanya, d'una empresa estrangera de qualsevol dimensió, i fins i tot és possible que vulgui tenir la seva pròpia organització en el futur, però vol començar amb un outsourcing de direcció financera o back office.
- L'empresa s'enfronta a negociacions internacionals, ja sigui perquè exporta o perquè és comprada parcialment, o per qualsevol altre motiu, i la direcció vol disposar en el seu equip de financers acostumats a negociar en entorns internacionals.
- O potser ja compta amb un competent director financer en el seu equip negociador, però aquestes funcions estan absorbint-li massa recursos i necessita un reforç en el departament financer.
- L'empresa ha estat participada per una altra empresa i han de complir-se els requeriments de reporting, consolidació, etc... i no existeix personal preparat o disponible per a aquest treball.
- O estem davant una empresa familiar, potser en plena transició generacional, o en procés de creixement on es desitja professionalitzar la direcció financera, i pot resultar molt interessant que sigui un professional extern el qual realitzi aquesta funció, garantint així la independència de la seva gestió.
- Realment la direcció financera de la companyia la du el soci executiu, el creador de la companyia, que disposa d'una petita administració bàsicament comercial i una gestoria externa que li du la comptabilitat, els impostos i les nòmines. Però està creixent, i al final hi ha un munt de problemes econòmics que acaben en la taula del gerent, els de cobrament, les negociacions amb els bancs, assabentar-se de les subvencions possibles, com exportar a Àsia, com invertir les puntes de tresoreria que comencen a produir-se...
- Una idea genial, un pla de negoci clar, però tots aquests requisits legals i fiscals actuan com un fre. A les escoles de negocis hem après que l'estratègia financera és part del secret de l'èxit, però no arribem a tot, necessitem ajuda.
|
|
